És trist, molt trist el que ens està passant. I el problema és ben nostre. Els tutti frutti únicament ens han de fer una ullada i ja tenen artilleria amb la que destrossar-nos. Trist. Molt trist que a més siguem nosaltres mateixos qui els assenyalem els objectius a batre. En aquest casos no hi conta la vella camaraderia. Tot és un campi qui pugui. Tothom es creu amb el dret de dir la seva, públicament! Som o no som un partit polític? De vegades, massa vegades, sembla que no. Que som la coalició de diversos crepuscles independents.

Crec que si volem jugar a primera divisió, hem de ser un equip de primera. I això passa per tancar files, com tot partit seriòs, davant situacions com les que estem visquem i protegir als nostres més enllà de les pròpies apreciacions, consciències personals o discussions de carrer. De ben poc serveix celebrar assemblees congressuals si no som capaços de creure i ser fidels a uns òrgans de direcció i unes línies ideològiques escollits i escollides democràticament per la majoria de la nostra militància. O és que les tanquem en fals?

I mentrestant els tutti frutti s’ho passen d’allò més bé tot observant com ens apunyalem públicament i, de pas, deixem sols, ben sols, als nostres representants davant l’acosament mediàtic que patim i patirem mentre siguem decisius per mantenir governs realment d’esquerres. Objectius per al seu encarnissament.

La crisi de la sequera ha posat en evidència, entre d’altres, la falta de modernització dels nostres conreus i regadius. Optar per una política de producció agrària de qualitat i més sostenible seria una bona resposta en aquesta direcció, tal com urgeix Carlo Petrini, president de Slow Food, cap a una agricultura més sostenible per a Catalunya.

En canvi, Espanya es va dedicar a batre rècords com el de blat de moro genèticament modificat conreat a Espanya el 2007, amb xifres que poden arribar a les 70.000 ha (segons estimacions per falta de dades oficials clares), que suposaria una quantitat propera al 20% del total de la producció nacional de blat de moro (352.000 ha), i d’un 60% en el cas de Catalunya.

El Govern Espanyol es va passar tota la legislatura recolzant la introducció de noves varietats de transgènics (per exemple: blat de moro RW 59122 (Herculex), 1507xNK603 i NK603xMON810) quan els estudis revelaven senyals de toxicitat que suposa un gran risc per la biodiversitat i per la salut, perquè en aquests moments cap autoritat científica pot garantir quins efectes tenen els organismes transgènics sobre la biodiversitat i els consumidors.

A més, aquest elevat risc de contaminació impossibilita la coexistència a l’aire liure de cultius convencionals i ecològics amb cultius d’organismes genèticament modificats (OGM) i, per tant, qualsevol intent seriòs cap a una agricultura més sostenible.

Com recorda avui Raül Romeva al seu post “Biocultura i Som lo que sembrem”, des d’ICV venim treballant per derogar les autoritzacions de les varietats de cultius transgènics aprovats fins ara, paralizant els processos d’aprovació, com a pas previ per declarar tot l’estat espanyol territori lliure de transgènics.

Segons Romeva, “anem, penso, pel bon camí, tot i que sigui a ‘ritme de cargol’. La prova és que fins i tot un mitjà tant anti-tota proposta provinent dels moviments ecologistes com La Vanguardia publica avui una entrevista amb Carlo Petrini, un dels fundadors del moviment Slow Food, i admet que aquest moviment està guanyant cada cop més força a Catalunya. No recordo ja quantes vegades he llegit a aquest i d’altres mitjans que això de proposar una Catalunya lliure de Transgènics era una involució, o quantes vegades m’he trobat sol, en debats amb col.legues d’altres formacions polítiques, de totes, defensant aquesta idea.”

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha opinat avui que a Catalunya la prioritat en l’àmbit de regadius ha de ser la reforma, renovació i modernització dels esmentats sistemes, i en cap cas la seva ampliació, posició que també recomana la Comissió Europea (CE) en una resposta de la comissària d’Agricultura, Mariann Fischer Boel, a un requeriment que va presentar Romeva al març.

“En el marc de la definició del que ha de ser el projecte d’infraestructures de Catalunya és importantíssim que es tingui en compte que la prioritat europea ara mateix no és l’ampliació de les hectàrees de regadius, sinó la modernització i la millora dels sistema de regadius actuals, sobretot per augmentar-ne l’eficiència”, ha assenyalat Romeva en roda de premsa.

L’eurodiputat també ha advertit -com recull la resposta de la comissària Fischer Boel- que qualsevol subvenció europea que s’aprovi només es destinarà “exclusiva i sobretot” a la millora dels regadius i no per a la seva ampliació.

Precisament, la setmana passada el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Joaquim Llena, va anunciar que en els pròxims cinc, sis, set anys, Catalunya remodelarà “gairebé tots els regadius”, i els farà més moderns i, a més s’evitarà que perdin aigua.

D’altra banda, Romeva també ha anunciat que la CE demanarà a Espanya tots els informes “pertinents” per analitzar si s’han produït vulneracions de les directives europees en relació amb el traçat de l’AVE a l’altura de Catalunya, en el tram entre les poblacions de Vilademuls i Borrassà.

Tot això després que l’eurodiputat presentés una altra pregunta a la CE a petició de la Plataforma en defensa del territori de Girona, que va respondre el comissari de Medi Ambient, Estavros Dimas.

“En cas que es detecti alguna infracció de la legislació comunicativa sobre impacte mediambiental -assenyala la resposta del comissari-, (la CE) adoptarà totes les mesures necessàries per garantir l’aplicació correcta del dret comunitari sobre medi ambient en aquest cas”.

“Estem en un marc que és l’europeu, i hi ha unes dinàmiques i unes lògiques que cal respectar perquè, a més, són les més avançades des del punt de vista mediambiental”, ha afegit Romeva.

Font: Europa Press

A través de l’Agència de Residus de Catalunya,  el Departament de Medi Ambient i Habitatge està treballant sobre quatre possibilitats per regular la reducció del consum de bosses de plàstic, que es fa de manera paral·lela a les negociacions en curs entre l’Agència i la distribució alimentària estatal, per arribar a un acord de reducció del consum d’aquest producte. De moment, l’únic conveni signat ha estat amb el grup de supermercats català Bon Preu, amb qui el mes de febrer de 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va establir un pacte per a la reducció del consum de bosses de plàstic.

Les possibilitats amb què es treballa d’entrada són quatre: a) fixar algun tipus d’impost que en gravi el consum, com ha fet Irlanda; b) retornar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que no s’endugui, com és el cas dels supermercats del grup català Bon Preu; c) prohibir-ne la distribució gratuïta i, per tant, fer pagar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que agafi (mesura anunciada per Londres), i d) prohibir totalment la distribució de bosses de plàstic a tots els comerços (el cas de la Xina).

Cal recordar que les bosses de plàstic suposen aproximadament el 2% dels residus municipals que es produeixen a Catalunya. Segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya al final de 2006, l’estimació de consum a Catalunya és de 10 milions de bosses setmanals. Entre els seus impactes destaca el consum de recursos i d’energia, i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i suposen un impacte visual en el medi ambient i un perill per a la fauna quan s’abandonen incontroladament. D’altra banda, han esdevingut símbol del consum indiscriminat.

+ informació