Francesc Pané, diputat d’ICV per Lleida va demanar, en la sessió sobre l’admissió a tràmit parlamentari de la Llei de Regulació de l’Institut de Recerca Tecnològica (IRTA), que l’IRTA tingui Lleida i el seu entorn com a referència capital del seu cos de gestió.

Lleida aspira a ser la capital agroalimentària de Catalunya; i hi té dret: l’IRTA no pot ser-hi absent ni tangencial. No pot conformar-se a tenir-hi un centre (per important que sigui) de recerca especialitzada. No voldríem perdre l’oportunitat de tenir-ne la seu a Lleida: el seu nucli administratiu, el seu cor i el seu cervell.

Discurs de Francesc Pané d’admissió a tràmit parlamentari de la LLEI DE REGULACIÓ DE L’INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA (IRTA). Parlament de Catalunya. 2 d’abril de 2008.

En aquesta Cambra hem oït abastament reclamacions de diputades i diputats perquè les Conselleries que més tenen a veure amb el creixement econòmic destinin recursos per a la recerca, la innovació i el desenvolupament. I també hem vist –i ho seguirem veient- com s’instava l’executiu perquè les universitats del país gaudissin de suficiència per a una recerca aplicada eficient. Crec, tanmateix que poques vegades s’ha parlat de la necessitat de l’I+D en matèria agrària i agroalimentària. Som una nació que ha crescut amb el miratge de la indústria convencional: metall, tèxtil, química, béns d’equipament, motor… Les nostres ciutats s’han fet grans –quan no ho han fet a base d’indústria- gràcies al sector dels serveis. Però si sumem el PIB de l’agricultura, el de la ramaderia i el que crea la indústria alimentària haurem de concloure que aquest espai econòmic és un dels més potents –si no el que més- de la nostra activitat productiva. La posició forçada en la sínia de la història econòmica no permet d’escampar la mirada a l’entorn, perquè el recorregut és sempre unívoc.

Es important que calibrem la fonamental importància de la sobirania alimentària –fins on el nostre camp i el nostre mar la poden donar- i la importància, per assolir-la, de la recerca aplicada a les arts del camp i de la pesca.

La ràpida transformació del nostre camp ha estat vertiginosa. En ben poc temps, hem mecanitzat les explotacions agràries i ramaderes. Hem enginyat una immensa cadena de fred industrial, de sales de classificació de carn, de sistemes de transport de la producció agropecuària. La “revolució verda” de la Política Agrària Comuna va arribar a la Catalunya rural i la va somoure de dalt a baix. Les terres de rec amb vint anys han experimentat uns nivells de producció realment importants. Importantíssims també són els sostres d’eficàcia productiva de les explotacions ramaderes. Ara bé, la pagesia catalana, ha fet aquesta gesta en base a dos principis: la intensivitat dels cultius i de les granges i l’aportació de tecnologia fonamentalment estrangera. Una tecnologia útil a la massa, a la quantitat, però en canvi en ocasions contraproduent pel que fa a la qualitat. Contra més hem produït, menys hem pogut garantir la bondat natural de les nostres produccions. Pel camí, hem perdut varietats pròpies, processos naturals de maduració, alimentació tradicional d’animals… I ens hem badoquejat bona cosa pel que fa a la recerca, a la tècnica que podia millorar allò que el sector produïa a fi de vendre-ho amb major valor afegit. Ens ha esdevingut que mentre ens aplicàvem a la quantitat, la quantitat mateixa ens implicava en epizoòties de la cabana ramadera o en plagues de cultius que havíem de combatre amb recursos tècnics comprats a companyies transnacionals, justament perquè Catalunya no havia desplegat una línia prou robusta d’investigació.

L’atzar, que és ingovernable, alguns cops ofereix un episodi de fortuna. Un d’aquests va ser la creació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, a iniciativa del Sr. Josep Tarragó, que l’ha presidit des d’aleshores. L’IRTA ha estat pràcticament l’única divisió pública que ha fet recerca i innovació en els afers agropecuaris i de la pesca a Catalunya. Caldria sumar-hi els esforços universitaris de les facultats d’Agronomia o de Veterinària… Les grans empreses agroquímiques i agroindustrials sí que han fet la seva recerca i sí que n’han aplicat les innovacions… però això cau de la banda del sector privat. I amb alguns resultats bons per a l’àmbit alimentari, però també amb d’altres que fan feresa, com és el cas de les modificacions transgèniques de llavors, un assumpte que haurem d’abordar aviat, atesa la iniciativa legislativa popular que hi ha en marxa a Catalunya.

L’IRTA ha fet una bona feina en els anys que duu de camí. Però el meu Grup sap que li convenen reformes en aspectes importants. Abans d’abordar-ho, però, vull deixar dit, en aquest espai d’impuls a l’obra de Govern, que els futurs recursos per a l’IRTA, vinguts del Pressupost nacional, no poden ser migrats, ni tímids; han de ser generosos. Controlats, avaluats els resultats, sí, però generosos, si volem tenir una veritable divisió investigadora en matèria de producció i transformació alimentàries.

L’IRTA no té una Llei pròpia. Hi ha qui diu que no és pas necessari. Nosaltres creiem que, necessària o no, la Llei serà un bon instrument per a la seva projecció, per a la intensificació de la seva activitat, per a l’arrelament dels centres investigadors en els territoris nacionals, per a la transparència de les seves activitats, i per a l’aproximació de l’Institut a la gent del camp i de la mar: a les seves cooperatives, empreses, confraries, unions productives…

Què demana el meu Grup a la Llei? Unes poques coses essencials: la participació en els òrgans rectors de l’IRTA de les organitzacions agràries representatives i igualment de les universitats. La prestació dels seus serveis també d’acord amb les demandes directes dels productors. La transparència dels balanços anuals i dels comptes que contenen, atès que cal funcionar amb un contracte-programa establert amb el DAAR però també amb contractes amb empreses privades. Es important que l’IRTA –ho digui o no la Llei- abordi la recerca en àmbits avui ja imprescindibles: la modernització de regadius i l’eficiència de l’aigua, els recursos per a la producció ecològica, les millors tècniques per als cultius en terres de transformació… I igualment és imprescindible que abordi la recerca en els processos de manipulació de la producció primària a fi de donar-los valor afegit.

I demanem alguna cosa més: que l’IRTA tingui Lleida i el seu entorn com a referència capital del seu cos de gestió. Lleida aspira a ser la capital agroalimentària de Catalunya; i hi té dret: l’IRTA no pot ser-hi absent ni tangencial. No pot conformar-se a tenir-hi un centre (per important que sigui) de recerca especialitzada. No voldríem perdre l’oportunitat de tenir-ne la seu a Lleida: el seu nucli administratiu, el seu cor i el seu cervell.

Com que ja vam participar en la informació pública de l’avantprojecte, algunes de les demandes del meu grup, han estat incorporades a l’articulat. Però encara farem els possibles perquè durant la tramitació la Llei sigui el més favorable possible als nostres objectius, majorment coincidents amb els que ens arriben del sentir de la pagesia, de la ramaderia, de la universitat i d’alguns segments de la transformació alimentària.

Si som capaços d’acabar redactant una Llei que reconegui la importància de la investigació en el camp de la producció i de la transformació d’aliments, si som capaços de fer que l’IRTA es lligui als interessos del camp i del mar, si encertem en la forma directiva i participativa d’aquest instrument, haurem fet un servei excel·lent al país, perquè l’haurem fet al seu teixit primordial: el de la producció alimentària.

Donarem, doncs, el vot favorable a la tramitació parlamentària d’aquest projecte de Llei.

La crisi de la sequera ha posat en evidència, entre d’altres, la falta de modernització dels nostres conreus i regadius. Optar per una política de producció agrària de qualitat i més sostenible seria una bona resposta en aquesta direcció, tal com urgeix Carlo Petrini, president de Slow Food, cap a una agricultura més sostenible per a Catalunya.

En canvi, Espanya es va dedicar a batre rècords com el de blat de moro genèticament modificat conreat a Espanya el 2007, amb xifres que poden arribar a les 70.000 ha (segons estimacions per falta de dades oficials clares), que suposaria una quantitat propera al 20% del total de la producció nacional de blat de moro (352.000 ha), i d’un 60% en el cas de Catalunya.

El Govern Espanyol es va passar tota la legislatura recolzant la introducció de noves varietats de transgènics (per exemple: blat de moro RW 59122 (Herculex), 1507xNK603 i NK603xMON810) quan els estudis revelaven senyals de toxicitat que suposa un gran risc per la biodiversitat i per la salut, perquè en aquests moments cap autoritat científica pot garantir quins efectes tenen els organismes transgènics sobre la biodiversitat i els consumidors.

A més, aquest elevat risc de contaminació impossibilita la coexistència a l’aire liure de cultius convencionals i ecològics amb cultius d’organismes genèticament modificats (OGM) i, per tant, qualsevol intent seriòs cap a una agricultura més sostenible.

Com recorda avui Raül Romeva al seu post “Biocultura i Som lo que sembrem”, des d’ICV venim treballant per derogar les autoritzacions de les varietats de cultius transgènics aprovats fins ara, paralizant els processos d’aprovació, com a pas previ per declarar tot l’estat espanyol territori lliure de transgènics.

Segons Romeva, “anem, penso, pel bon camí, tot i que sigui a ‘ritme de cargol’. La prova és que fins i tot un mitjà tant anti-tota proposta provinent dels moviments ecologistes com La Vanguardia publica avui una entrevista amb Carlo Petrini, un dels fundadors del moviment Slow Food, i admet que aquest moviment està guanyant cada cop més força a Catalunya. No recordo ja quantes vegades he llegit a aquest i d’altres mitjans que això de proposar una Catalunya lliure de Transgènics era una involució, o quantes vegades m’he trobat sol, en debats amb col.legues d’altres formacions polítiques, de totes, defensant aquesta idea.”

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha opinat avui que a Catalunya la prioritat en l’àmbit de regadius ha de ser la reforma, renovació i modernització dels esmentats sistemes, i en cap cas la seva ampliació, posició que també recomana la Comissió Europea (CE) en una resposta de la comissària d’Agricultura, Mariann Fischer Boel, a un requeriment que va presentar Romeva al març.

“En el marc de la definició del que ha de ser el projecte d’infraestructures de Catalunya és importantíssim que es tingui en compte que la prioritat europea ara mateix no és l’ampliació de les hectàrees de regadius, sinó la modernització i la millora dels sistema de regadius actuals, sobretot per augmentar-ne l’eficiència”, ha assenyalat Romeva en roda de premsa.

L’eurodiputat també ha advertit -com recull la resposta de la comissària Fischer Boel- que qualsevol subvenció europea que s’aprovi només es destinarà “exclusiva i sobretot” a la millora dels regadius i no per a la seva ampliació.

Precisament, la setmana passada el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Joaquim Llena, va anunciar que en els pròxims cinc, sis, set anys, Catalunya remodelarà “gairebé tots els regadius”, i els farà més moderns i, a més s’evitarà que perdin aigua.

D’altra banda, Romeva també ha anunciat que la CE demanarà a Espanya tots els informes “pertinents” per analitzar si s’han produït vulneracions de les directives europees en relació amb el traçat de l’AVE a l’altura de Catalunya, en el tram entre les poblacions de Vilademuls i Borrassà.

Tot això després que l’eurodiputat presentés una altra pregunta a la CE a petició de la Plataforma en defensa del territori de Girona, que va respondre el comissari de Medi Ambient, Estavros Dimas.

“En cas que es detecti alguna infracció de la legislació comunicativa sobre impacte mediambiental -assenyala la resposta del comissari-, (la CE) adoptarà totes les mesures necessàries per garantir l’aplicació correcta del dret comunitari sobre medi ambient en aquest cas”.

“Estem en un marc que és l’europeu, i hi ha unes dinàmiques i unes lògiques que cal respectar perquè, a més, són les més avançades des del punt de vista mediambiental”, ha afegit Romeva.

Font: Europa Press